Fa uns quants dies vam sortit a fer un passeig per la nostra ciutat. Al llarg d’aquest havíem registrat i comprovat el trànsit de Sabadell, vist l’ajuntament i dibuixat la seva façana. Fins i tot vam parlar un xic amb l’alcalde que veient-nos dibuixar- i tan concentrats!- s’acostà per veure què fèiem. Després d’esmorzar, arribàvem al mercat on vam fer parada als diferents tipus d’establiments per veure què s’hi venia. Després de comprar pa, tomàquets, pernil dolç i fuet pel nostre berenar vam caminar en direcció a l’escola.
Però és molt diferent la vida al poble? Amb aquesta pregunta al cap vam baixar de l’autocar a Ullastrell. Quin forn més petit el del senyor Bartomeu, el forner del poble! Quina diferència amb el del mercat, tan gran i amb tanta quantitat de pastes per menjar!
Amb en Bartomeu vam tenir la possibilitat d’amassar la pasta i convertir-la en un panet, un cargol, o una trena. Com ens va agradar poder manipular la massa i transformar-la en tot el que vam voler! Alguns de nosaltres vam repetir i tot i no volíem deixar de crear formes! I que bo vam trobar el pa un cop a casa!
Sortint del forn vam caminar fins a l’església. Vam mirar la façana amb la seva torre majestuosa i la vam dibuixar. Sense esperar-ho, se’ns acostà un senyor que ens preguntà si volíem entrar a l’església. Quina patxoca que feien els vitralls des de fins!
Després de jugar una estona, ens disposarem a anar cap al poliesportiu per dinar i jugar una mica. Però pel camí, l’únic policia del poble ens acompanyà a l’ajuntament per veure la Serralavella, una geganta vestida de Vella Quaresma típica del poble. Dins, ens van explicar la seva història i tot el que celebren al poble en dates tan assenyalades.
Quina gana que teníem! Cap a dinar i jugar una estona. Però abans, a completar el nostre quadre de doble entrada anotant els cotxes, motos, i trànsit rodat del poble. Mentre ho fèiem, molts nens comentaven que no passaven cotxes, ni motos, que els carrers eren tan estrets que els autocars no podien ni circular-hi i que en aquell poble només hi havia una escola i un sol policia!
Després de dinar, a recollir el pa calent i acabat de fer i ben cansats cap a l’escola.
Quin dia tan esplèndid i esgotador!
( AH! No volem acomiadar-nos sense donar les gràcies a la parada d’aviram Alberich-Valls i d’Hules Sánchez per les seves atencions i regals. També al senyor Bartomeu i a la gent d’Ullastrell per la seva càlida acollida. Segur que tornarem!)
