UN SANT JORDI DIFERENT...
HOLA DE NOU A TOTES I TOTS!!!
AQUEST ANY HAUREM DE CELEBRAR SANT JORDI D'UNA MANERA MOLT DIFERENT PERÒ... NOSALTRES ENS ENCARREGAREM QUE SIGUI BEN DIVERTIDA...
DURANT TOTA LA SETMANA TINDREU MOLTES ACTIVITATS QUE, DE BEN SEGUR, US AGRADAREN MOLT I MOLT!
COMENCEM AMB UN CONTE... UN CONTE QUE ENS PARLA D'UN CAVALLER...
EL CONTE ES DIU: EL CAVALLER QUE VA DIR <NO!> I ATENTS! QUE JA COMENÇA!
VET AQUÍ QUE EN UN CASTELL HI VIVIA EN NED, UN PETIT CAVALLER QUE SEMPRE ENDREÇAVA LES SEVES JOGUINES I MAI NO DEIXAVA EL LLIT PER FER!
EN TOTA LA CIUTAT NO HI HAVIA CAP ALTRE NEN. EN NED ERA EDUCAT, SERVICIAL, SOMREIA I ERA AMABLE AMB LA GENT.
QUAN LI MANAVEN QUE RENTÉS ELS PLATS, ELL SEMPRE DEIA <SÍ!>
QUAN LI MANAVEN D'ANAR A BUSCAR LLENYA, ELL SEMPRE DEIA <SÍ!>
I QUAN A LA NIT APAREIXIA EL DRAC SOLCANT EL CEL IMPONENT, ELS GUÀRDIES CRIDAVEN: A COBERT! I EN NED FEIA UN <SÍ!> OBEDIENT.
CADA NIT PASSAVA EL MATEIX EL DRAC SOBREVOLAVA LES TAULADES I ESPANTAVA ALS VILATANS AMB LES SEVES GRANS ALES DESPLEGADES. I TOTHOM CORRIA CAP A CASA!
EN NED PERÒ, OBSERVAVA COM EL DRAC S'ALLUNYAVA A POC A POC MÉS ENLLÀ DEL CEL. LI SEMBLAVA HAVER SENTIT EL DRAC SOSPIRAR I FER UN LLEU UDOL.
EN NED ES PREGUNTAVA: POTSER ÉS COM JO? POTSER TAMBÉ ESTÀ SOL?
PERÒ LLAVORS ELS PARES D'EN NED LI DEIEN: JA ÉS HORA D'ANAR AL LLIT. I JA SABEU QUÈ DEIA ELL... <SÍ!>
FINS QUE UN DIA AL DESPERTAR UNA COSA BEN CURIOSA LI VA PASSAR.
M'ACOSTES LA LLET?- LA MARE VA DEMANAR.
I EN NED, VES PER ON, VA TRIGAR EN CONTESTAR.
SE SENTIA DIFERENT: ESTAVA ENFADAT, TENIA EL FRONT AMARAT DE SUOR.
VA SACSEJAR EL CAP D'UN COSTAT A UN ALTRE I VA DIR:
LA MARE NO S'HO CREIA.
LLAVORS EL PARE VA ENTRAR I VA DIR: NED, FILL! EM DONES UN COP DE MÀ?
I EN NED, QUE ENCARA ES SENTIA REMOGUT, VA FER UN SONOR...
<NO!>
I ALLÒ VA SER NOMÉS EL PRINCIPI! ELS <NO!> LI SORTIEN QUASI SENSE PENSAR!
NO! -VA DIR AL CARNISSER QUAN LI VA DEMANAR QUE EL DEIXÉS PASSAR.
NO! -VA DIR AL FORNER QUAN LI VA DIR QUE LI PAGUÉS EL PA.
NO! -LI VA DIR AL PEIXATER-. NO VOLEM PEIX NI AVUI, NI DEMÀ!
ELS SEUS PARES NO ENTENIEN RES.
DE SOBTE EN NED VA SENTIR UN XIIIIIIUUUUU I VA VEURE UN RAIG LLUENT. EL DRAC VA FER APARICIÓ ENSENYANT ELS SEUS DENTS!
ELS GUÀRDIES VAN CRIDAR: <A COBERT!>
PERÒ EN NED VA PRÉMER ELS PUNYS I VA CRIDAR:
<NO!> AMB EL CAP BEN DRET!
EL DRAC VA ATERRAR AL SEU COSTAT.
AMB ELS PUNYS A LA CINTURA, EN NED ESPERAVA, PERÒ... EL DRAC ES VA QUEDAR CALLAT!
AIXÍ QUE EN NED S'HI VA ACOSTAR I EL VA TUSTAR AMB UN BRANQUILLÓ.
NO HAURIES DE RUGIR, TU?
EL DRAC AMB UN FIL DE VEU, VA DIR:
-NO... ESTIC FART DE RUGIR I QUE NO EM VULGUI NINGÚ. EM PODRIA QUEDAR AMB TU?
EN NED SEMBLAVA PERPLEX I VA ESTAR A PUNT DE DIR QUE NO, PERÒ, EN VEURE LES LLÀGRIMES DEL DRAC, VA CANVIAR D'OPINIÓ.
JA NO SE SENTIA MALAMENT. JA NO ESTAVA ENFADAT.
LLAVORS EN NED VA MIRAR EL DRAC I LI VA DIR:
EL DRAC ERA FELIÇ A LA SEVA NOVA LLAR. LI ENCANTAVA JUGAR AMB EN NED!
GAUDIA FINS I TOT DE FER LES SEVES TASQUES, COM ANAR A BUSCAR LLENYA AL COBERT.
SI EN NED ESTAVA DE MAL (COSA QUE SUCCEÏA DE TANT EN TANT), ANAVA A BUSCAR EL DRAC QUE SEMPRE L'ACABAVA ANIMANT.
I QUAN DES DEL PIS DE SOTA SE SENTIA: -A DORMIR, NED!
DE VEGADES EN NED DEIA <SÍ!>
I DE VEGADES...
ESPEREM QUE US HAGI AGRADAT TANT A COM A NOSALTRES AQUEST CONTE D'AQUEST PETIT CAVALLER!!!
