Només arribar hem anat a visitar la vinya, amb
tots els ceps ben arrenglerats. Allà ens esperava la senyora Vinyet que dormia
sota un cep. L’hem despertada i ella ha estat qui ens ha explicat tots els
secrets d’aquests arbres tant petits, que tenen una pila de coses amb uns noms
ben estranys: pàmpols, circells, sarments,…
Després hem anat a fer la trepitjada. Primer ens
hem tret les vambes i els mitjons i cap a trepitjar els grans de raïm. A alguns
ens ha agradat i a altres ens feia una mica de fàstic. Mentre uns trepitjaven
els altres cantàvem. Era la festa de la verema!
Amb els peus ja nets i ben calçats hem anat a
visitar la senyora Hortènsia, encarregada de les tines on es guarda el most
després de la trepitjada. Tot seguit ens
esperava el Mossèn Bótes, que és el que vigila les bótes on dorm el vi. Era
molt fosc i primer ens ha fet una mica de por entrar-hi, però de seguida ens ha
agradat escoltar les històries que aquest personatge tant misteriós ens anava
explicant.
Només ens quedava l’embotellat, per poder-nos
endur a casa una mica de most i esperar 21 dies que amb la fermentació es
converteixi en vi. Però aquest vi encara no serà bo per beure, ja que primer
hauria de dormir sis mesos a les bótes.
El proper dijous dia 25 ja farà 21 dies que tenim el most a l'ampolleta i podrem comprovar que el gust ha canviat. Ja no serà dolç, tindrà gust de vi i em sembla que no ens agradarà gaire. Només sucarem un dit, eh?, que encara som massa petits per beure vi!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada